dimecres, 13 de juny del 2007
Tal i com vaig comentar aquest cap de setmana, existeix una curiosa anècdota a l'Uruguay dels anys 40, en la que un equip va jugar un partit amb dos porters, faltant-li un braç a cadascun. L'equip local es va apiadar de l'equip visitant, al porter del qual li faltava un braç i va deixar que un altre porter sense el braç opost, jugara eixe partit. (Llegiu noticia)I és cert, aquells incrèduls poden consultar-ho al llibre que ha escrit Julio Maldonado, on tenen cabuda les més insospitades anècdotes futbolístiques.
Recuerde Lebowski, los parias siempre pierden!!!
Us deixe la referència:
MALDONADO, Julio. De la naranja mecánica a la mano de Dios. Madrid: Planeta, 2006
ISBN 8408067087
Sols em falta demostrar la conexió Pekín-Bocairent.
2 comentaris:
I és cert, aquells incrèduls poden consultar-ho al llibre que ha escrit Julio Maldonado, on tenen cabuda les més insospitades anècdotes futbolístiques.
Recuerde Lebowski, los parias siempre pierden!
I és cert, aquells incrèduls segueixen pensant que és una puta mala folla que juguen un partit amb dos porters mancos.
Recuerde Lebowski, los parias nunca ganaron.
No discutisc que siga o deixe de ser una mala folla.
És una anècdota recollida als llibres de futbol i no hi ha més.
El que unicament vullc demostrar és la veracitat de les meves paraules.
"A mi tambien me tentó el pacifismo en algún momento de mi vida, Nota, en Vietnam no, claro".
Publica un comentari a l'entrada